HISTÒRIA DE LA U.E.PAPIOL

HISTÒRIA DE LA U.E.PAPIOL

La història del futbol al Papiol neix el 1922 de la mà de Josep Olivé Amigó i Joan Bou Casajuana, els promotors i fundadors que van engegar l' esport de la pilota a la nostra localitat.

Però no serà fins al 1929, segons Joan Parera, quan es funda la U.E. El Papiol. Aquest fet planteja la construcció d'un camp que els afeccionats i la gent del poble van començar a fer.



ELS CAMPS QUE HA TINGUT LA U.E. PAPIOL

El primer camp que es va crear, a la Riera de Rubí, va ser una tasca fàcil de fer perquè el terreny pla ho va permetre. Però en aquest terreny es va jugar molt poc temps perquè es va pensar de fer-ne un de millor al costat de Can Milans, allà on hi ha la Tendeta del Pere de "cal Cai". Aquest cop la feina no va ser tant senzilla ja que el terreny estava desnivellat i es va necessitar l' aportació dels veïns que de manera desinteressada van co1.laborar deixant els cavalls i els carretons per a poder anivellar el camp i que d'aquesta manera fos apte per a la pràctica de l'esport. Segons Joan Parera,’’s'ha de destacar la col.laboració del Paquito de "Cal Sasó" que va deixar els seus cavalls que arrancaren la terra amb les arades i amb carros de trabuc i amb carretons anivellàvam el terreny .També s'ha de destacar l'aportació de Cal Milans que ens van deixar el seu burro’’.

Però la construcció dels camps de futbol no es va quedar aquí. Encara que en aquesta última ubicació s 'hi va jugar durant molts anys a causa del bon estat del terreny de joc, es va comprovar que la llargada era un pèl curta. Per això, es va decidir a fer-ne un altre al costat de la tendeta, per sobre de la Granja Gené. I no seria fins el 1945 quan es va construir el camp on es juga actualment a la finca del Rabassa. Primer, l'Ajuntament va començar pagant un lloguer al seu ropietari, Josep Rabassa per la cessió del terreny per a la pràctica de l’esport. Després en va adquirir el terreny ,el 1965, mitjançant l’expropiació. Tota la zona esportiva que coneixem actualment va passar finalment a ser propietat municipal.

1929-1948. LES PRIMERES ALINEACIONS DELS EQUIPS

Al principi, els responsables del club, Josep Olivé Amigó, primer president i entrenador, en Pepet de Cal Blanch, administrador, entrenador i jugador, l’utiller Jaume Canet i Sebastià Amigó que es cuidava de la farmaciola, van creure oportú fer tres equips que defensessin la camiseta d’El Papiol: el primer, el segon i els infantils.

Segons Joan Parera, aquesta va ser la plantilla del primer equip ,que estava integrada pels següents jugadors: "Pepet Blanch, Jaume Presas, Miquel Bou, Joaquim Clua, Paquito Amigó, Joan Parera, Benito Bages, Pere Masdeu, Marcelino Barba, Joan Faura, Josep Maria Bou, Aurelio Font, Joan Bou i Josep Presas. Amb el transcurs del temps van ingressar al primer equip en Colom, en Prat i en Martinet, un noi de Molins de Rei, i al segon equip, l'Evarist Ros i en Josep Amigó de "Cal Tamuet"".

Durant dues temporades l’equip es va començar a estabilitzar i no es feien canvis de jugadors. Això va donar bons fruits i es va formar un gran equip que gairebé no tenia contrincants. Es diu que els partits es guanyaven per una diferència que arribava a 8 gols. Només el Castellbisbal i el Molins de Rei eren rivals per El Papiol. Però, tot i les victòries i els grans resultats hi havia també fets tristos, com la lesió forta que va patir Josep Preses davant l' Arenys de Mar i que a causa d’un cop al seu genoll es va veure obligat a penjar les botes. Unes botes dures que lògicament podien provocar fets tràgics com el que va patir el papiolenc.

Després es va patir una petita crisi fins que 1'any 1935 es va formar un altre equip que jugava al camp de Cal Milans. En aquest terreny de joc l' equip que hi jugava el formaven: Pere de la Font, en Marcelino i l'Alfons de Can Maimó, en Pere de cal "Felip Botella", en Benito, Martí de la Granja, en Maginet i com a porter en Barba.

EL FUTBOL ES COMENÇA A FER POPULAR A PAPIOL

Tot i que al principi no hi havia grans mitjans econòmics i la mentalitat esportiva de l’Ajuntament no feia potenciar aquest esport al poble, de mica en mica, amb la co1.laboració dels veïns del Papiol , es va anar sufragant l' equip, el camp i els seus desplaçaments. Hem de recordar que durant la primera època no es pagava entrada per anar a veure un partit de futbol , sinó que la gent donava la seva voluntat.
Per tant , segons Miquel Bou , "les porteries les feia en Gavino i en Miquel de "Ca l'Hostal" . Aquestes les van aprofitar al camp de Can Milans . Després li tocaria fer-les a en Pep de la Font i en Marcelino . Fins que es va fer el camp nou i se’n van portar unes de reglamentàries ."
El futbol a Papiol començava a ser popular i els responsables del club tenien feina a l’hora d’administrar els equips , d’equipar els camps i de buscar campionats per a poder enfrontar-se amb altres equips de la comarca . En aquest sentit, va ser important el campionat de 1935, organitzat pel Foment de Molins de Rei i en el qual hi participaren el Sant Vicenç deIs Horts , el Vallirana i el Castellbilsbal entre d'altres, i en el qual El Papiol va gaudir d'un dels primers èxits esportius en aconseguir el subcampionat . No obstant , Josep Olivé confirmà que "encara que en aquest campionat vam quedar subcampions , la millor temporada que jo he tingut va ser la 49-50 quan vàrem quedar campions jugant al camp nou."

Però durant la guerra es va aturar tota activitat esportiva fins que, l' any 1940 en Santacana, aprofitant que el "Frente de Juventudes" feia una campanya per a potenciar aquest esport es va adquirir els terrenys de les actuals instal.lacions esportives. El nou camp va ésser inaugurat oficialment el 1946 . Al principi no tenia ni casetes ni vestidors, per canviar-se es feien servir els baixos de l' Ajuntament.

Sens dubte, per a Josep Olivé la temporada més gloriosa del club va ser la 1949-50 coincidint amb l'últim any que es va fer càrrec de l'entitat . Ell recorda el torneig en què es va participar davant poblacions més grans com Olesa de Montserrat , Monistrol , Martorell , Castellar del Vallés , Sant Cugat i Rubí i que tot i això tant sols es va perdre un partit de tota la fantàstica campanya que es va realitzar . L'equip estava format per: Pepet de "Cal Nina" com a porter , com a defenses, Plácido Casanova , Roger (un jove de Barcelona) i en Víctor (de Castellbisbal) , al mig camp , Josep de "Cal Figueres", en Pere de "Cal Tita" i a la davantera , en Joan Amigó , en Joan de "Cal Font", l'Evarist Ros , en Sebastia Font i l'Emilio .

TEMPORADES 1948-1951

Els inicis com a col.laborador a l'Unió Esportiva El Papiol del Sr. Josep Casajuana Aloy , es remonten a l'època del naixement d'aquesta entitat , quan encara no existía l'actual camp d’ El Papiol , és a dir , gràcies a la col.laboració del seu pare , el Paquito de "Cal Sasó" i d'altres aficionats del poble, van començar a construir un recinte per a desenvolupar l' activitat esportiva , com hem comentat a l'inici.

El camp es trobava anteriorment al costat de Can Milans , on hi ha actualment la tendeta, i el nou lloc triat era l' altra banda de la tendeta , per sobre de la Granja Gené . Josep Casajuana ens comenta les visites al bar Ricardo. "Anàvam a fer un café al bar del Ricardo, a la plaça , i en acabat , fins i tot els dissabtes a la nit anàvam tota la colla a anivellar el terreny per poder-hi jugar".

Però de fet, quan Casajuana va començar la seva etapa com a president de la U.E Papiol , fou a finals de 1947 i principis de l'any 1948.
‘’Feia molt de temps que s'havia desfet la pràctica del futbol . Tota la meva colla ens ajuntàvam els dissabtes a les nits al café de la plaça abans esmentat, és a dir, al bar del Ricardo . Una d'aquestes nits abans que jo arribés estaven discutint sobre el tema de com tornar a formar el club , i no sé per què , que en entrar al bar el Dr. Federico Barberà em digué : Mira , es pot tornar a formar tot el futbol , de fet , ja està tot organitzat i decidit , tú Pepito seràs el president. " D'aquesta manera , Josep Casa juana va esdevenir president de la U.E. Papiol . A més d' ell es van fer càrrec del club , el Massana (secretari) , el Romero , el Santiago Campodarbe , J. Prat , el Cano, el Maestro , el practicant d' aquells moments anomenat Eloy , el Barberà i l' Amar "Sabadell" .

ANÈCDOTA

J.Olivé recorda que en una ocasió es va haver de pagar 25 ptes. a Joan Barba perquè pugués jugar, ja que treballava els diumenges al matí amb el seu oncle que li pagava la mateixa quantitat.

ANÈCDOTA

J.Casajuana

"En un dels partits del primer equip , en Josep Prat , es va fer mal al menisc a causa d'una jugada . El van haver d'intervenir i a l’ anar a visitar-lo a l'hospital , van adonar-se que estava hospitalitzat a la mateixa habitació que uns dels jugadors del primer equip del F. C. Barcelona. "

El Sr. Casajuana recorda com es van adquirir els terrenys de les actuals instal.lacions esportives i com es va inaugurar el camp (1946) sense els vestidors ni les casetes . Recorda també com la Sra. Adela Mora , mestressa del Castell d'El Papiol , va participar de bon grat amb 1'entitat . Gràcies a ella l' equip va estar provist de roba per fer els equips dels jugadors , en els quals es posà l' escut de Barons del Castell.

Fou uns anys més tard , quan es va reorganitzar la U.E. El Papiol i es van construir els vestidors i les casetes . Però el problema greu que existía en aquella època era l'económic , i a més a més , la mancança de jugadors , fet que comportava un veritable embolic de fitxes davant la Federació Catalana de Futbol.

Una de les anécdotes que recorda és que a la majoria de partits, l' arbitre treia fora del camp el jugador Juanito Amigó "Bacallané" i el Sr. Casajuana havia d’ anar a la Federació Catalana de Futbol a fer-hi el descàrrec perquè el jugador tornés a jugar. Aquesta situació era relativament fàcil per a ell ja que de tant anar-hi , un dels components del Col.legi d' Árbitres va esdevenir íntim amic seu , el Sr. Gaspar Pintado Viu , personatge que va ésser arbitre internacional durant més de 18 anys i que actualment té càrrec honorífic com a delegat dels equips de 3a Divisió .

Per finalitzar , en Josep ens comenta que , "moltes vegades no podia anar al futbol , perquè la meva feina m'ocupava moltes hores , incloent-hi els caps de setmana , i per aquest motiu vaig deixar el futbol d'EI Papiol . Ara bé , jo mai he deixat d'interessar-me i d'estimar el futbol del nostre poble".

1951-1953. UNA NOVA ETAPA

Un cop Josep Amigó va cessar del seu càrrec el 1951 , va ésser substituit per l'Evarist Ros , que va fer de president , de jugador i entrenador de l'equip infantil alhora . Va estar de president de l'entitat durant 3 anys en una època en la que la categoria de l'equip era com ara una primera regional jugant amb el Molins de Rei , Sant F e1iu , Rubí . Es va formar un bon equip i fins i tot hi venien jugadors del Terrassa que jugaven de franc. Hi havia molta afecció i el nostre gran rival era , com sempre , el Castellbisbal. "L'afecció alfutbol era realment extraordinaria , cosa que contribuia a fer més apassionants els partits i el nostre equip podia , i de fet el guanyava , a qualsevol equip de la seva categoria", segons l'Evarist. Després el Sr. Bataller va fer-se càrrec del club però van sorguir problemes i es va cansar i ho va deixar . Al marxar ell l'Evarist Ros va tornar un altre cop. " ... l’home feia venir a sis o set jugadors de Barcelona que cobraven unes dietes que les havia de pagar ell , així que com que això no va anar gaire bé l'home es va cansar i ho va deixar. Després vaig tornar a entrar-hi jo i vaig estar-hi un altre any".

1953-1967. MICA EN MICA ES VA MODERNITZANT EL CAMP

Després que l’ Evarist Ros va deixar el càrrec de President , el club va estar un parell d'anys sense funcionar com a entitat . Andrés Romero recorda com gràcies a l' esforç de la gent i la seva il.lusió va fer tornar l’alegria i la posta en marxa altre cop al club.
Ens explica com es trobava el camp en aquella època i els canvis que van haver de fer per millorar les condicions i el terreny de joc "El campo estaba completamente abandonado . Después de un par de años sin jugarse partidos , las hierbas habían crecido por todas partes y las porterías estaban estropeadas. Comenzamos a jugar a fútbol , en un principio , entre los obreros de las bóbilas . Pronto , nos hicimos cargo de la U.D. Papiol , el Masana , el Pepito (el padre de Casajuana) y yo . Luego entraron en la Junta , el Santiago Campodarbe , el Dr. Barberà , el Prat , el Cano , el Sr. Maestro y el practicante Eloy . Entramos en la federación y el Pepito Casajuana y el Prat se encargaron del papeleo , mientras yo me encargaba de arreglar el campo , la ropa (mi mujer estuvo durante 12 años limpiándola) y los vestuarios. Posteriormente vino el Juan , (el tío del Pepe) que hizo todo lo que pudo. Don Federico era el médico del equipo y hubo una temporada que se encargó de las fichas."

Durant cinc o sis anys , el club va funcionar així i l' equip va notar millores , però hi seguien havent mancances greus com la de no tenir casetes pròpies per a poder canviar-se i no haver d'anar als baixos de l' Ajuntament . Això es va poder solventar demanant a les bóbiles que els donessin els materials per poder construir uns vestuaris al camp . Uns van posar el camió per portar la sorra i altres van col.laborar fent de mà d'obra. Però van sortir problemes a l’hora de posar aigua als vestidors . En Romero ens ho explicava d'aquesta manera:
".. nos encontramos con el problema de que el alcalde no nos permitió empalmar a la red del pueblo , así que decidimos llenar unos bidones y llevarlos con el camión del Pepito al campo , y a cubos llenábamos los depósitos para que los jugadores pudieran ducharse. De esta manera estuvimos hasta que entró de alcalde Miquel Mayol, que nos puso el agua. Es por este tiempo que Aznar entró a formar parte de la junta y entre él , Masana y Pepito llevaban el primer equipo , mientras yo me hacía cargo del juvenil al que no pudimos llegar a federar. "

El primer equip , segons comenta Andrés Romero , va estar format per: Figueres, Sebastián Font , Mariano , Pere Pagés , Prats , J. Macario , Gaspar Bou , Colomé (pintor) , Bacallaner, Nicolás Gómez . Tots aquests van començar a jugar un altre cop junt amb els joves.
Despres l'equip juvenil va passar al primer equip desfent-se aquesta categoría . Durant dos anys no hi havia juvenils fins que se’n va organitzar un altre amb jugadors com: Ramon Faura , Alfons Romero , Serra , Vendrell , José Pérez , Angel Pérez , Estruch i molts altres.

Aquest nou equip va durar tres anys jugant com a federat i va quedar campió de lliga i copa de la temporada 1964 . Posteriorment es va desfer en complir els jugadors l'edat reglamentària.
Això va fer que es parlés de potenciar el primer equip aprofitant els nous jugadors que pujaven i altres que es van fitxar . Aquest són el cas de "Pompilio", Vargas , Macario que jugava amb el Foment de Molins de Rei , en tercera divisió i al Sabadell entre altres.
Tot seguit , al finalitzar aquesta etapa , al voltant de l'any 1967, Romero decideix deixar l' equip fent-se’n càrrec Aznar que va formar una nova junta directiva amb Diego Campanys , Pepe , Alonso , Pérez , Diego i Pedrín . Segons Romero , "esta renovación de la junta con gente joven la llevamos a cargo Aznar y yo , ya que la anterior junta se fue cansando . Posteriormente , por motivos de trabajo y de tiempo yo dejé el club y continuó Aznar con esta directiva mucho más joven y ambiciosa".

ANÈCDOTES

Evarist Ros.

"Un dia ens vam trobar que el camió que ens havia de portar a jugar es va espatllar al mateix moment de sortir . Havíem d'anar a Sant Andreu de la Barca , aleshores li vaig dir al president , Josep Amigó , que tenía la solucío . Em vaig posar en contacte amb el Cano o el Campodarbe , ara no ho recordo bé , que tenien una bicicleta i li vaig dir que marxés fins a quatre camins ,que nosaltres aniríem amb la meva moto . Doncs bé , li vaig dir que si veia la policía de trànsit que tornés , però que si no hi era que s'hi quedés parat ,que nosaltres passaríem . Així que ja veus , tot l'equip , els suplents i el massatgista sobre la moto . En total 15 persones , tot un número."

“Durant les festes del poble , l'equip de l’Europa de tercera Divisió , venia a jugar per a distreure el poble.”
“El soci es va fer càrrec d'una part del club . Pagava 10 ptes , la qual cosa només servia per a pagar els àrbitres que cobraven 200 pessetes .”

L'ENTRENAMENT DELS JUGAOORS

Els jugadors de la U.E. Papiol no s' entrenaven entre setmana , sinó que l'entrenament es feia el dia del partit , així que s'ha de valorar l' esforç que per a ells representava jugar el partit.

1967 - 1974. NOUS CANVIS AL CAMP I A LA DIRECCIÓ

Durant aquests anys es va fer càrrec del club el Sr. Josep Romero Cánovas (el Pepe de la Florida) . Ell ens confessa que va començar com un soci més per després formar part de la junta amb l' Aznar , aleshores president . Un temps després , segons ens comenta Josep Romero , "l'Aznar va dir que jo era la persona idònia per continuar al front de la societat . En aquesta època no es feien assemblees i les coses passaven de mà en mà . Es consultava amb el municipi , i si aquest hi estava d'acord es passava el cárrec . Els temps eren diferents i les coses es feien una mica com d'estar per casa".

Però per això mateix hi van haver alguns problemes ja que els jugadors eren gairebé de la mateixa edat que els directius i inclús jugaven amb l'equip . Al cap d'un temps , es va poder solucionar i es va formar una junta amb persones apartades de la pràctica activa del futbol.

En aquesta etapa es va assolir la xifra de 180 socis aproximadament . Cadascun d'ells pagava 15 pessetes mensuals d'aportació al club . Més endavant en van arribar a pagar 25 però tenien dret a participar en un sorteig que anava amb l'O.N.C.E. , gràcies al qual podia el soci guanyar un premi diari.

En quant a les despeses , en aquella època no eran gaire elevades , ja que els jugadors es desplaçaven en motos o bé en autobusos de línia . "Els últims dos anys de la meva gestió els transports es van poder fer de forma diferent , ja que amb l'ajuda dels socis es llogava un autobús que es pagava entre tots els que anaven a veure el partit. D'aquesta manera es va poder crear i potenciar l'afició".

En Josep Romero ens explica algunes innovacions i millores al camp oferint l'aspecte que té ara.

"Quan nosaltres estàvam a la junta es va fer una tanca de fusta al voltant del camp i una tribuna també de fusta , però que es va desfer amb els aiguats . Quan jo portava tres anys de president , amb tots els altres membres de la junta vam plantejar-nos de fer la tribuna , i entre tots , treballant-hi els diumenges al matí , vam poder construir-la . El mateix vam fer amb l'entrada al camp , que vam intentar tancar amb xiprers que van arribar de Sant Feliu."
En aquell temps , quan es va desfer l'equip juvenil que s'havia format el 1964 , la junta es va plantejar la potenciació del futbol base i la formació dels equips juvenil i infantil. Per a Romero gran part de l'ampliació d' aquestes categories es deu a homes com "el meu germà Alfons , l'Àngel Pérez , l'Andreu Iñiguez , l'Esteve Ferran , en CarIes Llanes ( l'encarregat del material ) , en Diego Campanys (que era el secretari) , en Miquel Mora i en Julián Porras que feia d'entrenador" .

ÈXITS ESPORTIUS

Entre el 1967 i el 1974 la U.E. Papiol va aconseguir èxits esportius: 3 campionats de l'Educació i Descans com a campions de grup i en les preliminars entre tots els campions van arribar fins a les semifinals del Campionat de Catalunya . Sobre aquest fet en Josep ens diu quins van ser els jugadors que van arribar a les semifinals: "Oliva , Faura , Nicolás , Juanito "Bacallaner" , Emilio , Visigas , Vargas , Pedrín , Mateo , "Chato" , Ignacio Díaz i Real"

1974-1978. LA U.E. PAPIOL PUJA A SEGONA REGIONAL

Després de Josep Romero Cánovas es va fer càrrec del club en Francesc Ahicart durant dues temporades: una de forma efectiva i l'altra delegant els poders al Sr. José Benito Rubio , que comenta aquests anys , ja que va exercir la vice-presidència primer i posteriorment la presidència del club . Aquest és el balanç del seus anys de mandat que ens ha fet arribar.

En el año 1974 , entré a formar parte de la directiva , que presidía Fco Ahicart Amigó . Sorprendentemente fui nombrado vice-presidente económico, lo cual me sirvió para aprender, ya que en esa directiva había personas bastante cualificadas, por supuesto más que yo.
En el año 1975, es decir, un año después, sucedió un caso algo extraño. Después de que la junta estaba algo dividida y a raíz de proponer el cese del entrenador actual y esto lo propuse yo, si bien es cierto que es lo que deseaba la mayoría de la directiva. Entonces, el Sr. Ahicart convocó una reunión urgente con ánimo de solucionar la situación y siempre con sus mejores deseos. Però al no haber conciliación, al día siguiente presentó su dimisión al Sr. Alcalde de Papiol y al mismo tiempo me mandó una carta presentándome también su dimisión y rogándome siguiera yo dirigiendo al club. Así, de esta forma me convertí en presidente.
Dicho esto, hago constar que la situación económica era bastante normal y deportivamente en aquellos momentos, el primer equipo militaba en 2a categoría regional l, ascenso que estrenaba en aquellos momentos y por desgracia, sólo duró un año y lo cierto es que el equipo jugaba bien però no ganaba. Tuve que hacer algún cambio en la directiva, ya que hubo alguna dimisión. Recuerdo que fue... Pedrin, que era el secretario del club y entrenador de los juveniles el que se hizo cargo como entrenador del primer equipo en ese año 1975. Poco más, se descendió de categoría y se acabó la temporada con un déficit de 11. 000 Ptas.

En el año 1976 , es decir , en la temporada 76-77 , en asamblea general de socios, fui reelegido presidente y en aquella ocasión presenté nueva junta , que entre otros estuvo formada por Alfonso Romero Cánovas y Miquel Mora Carulla como vice-presidentes , Antonio Macario como secretario, el Mallorquín de cajero , y el jefe de material Carlos Llanas , también estaban de vocales los hermanos Ortega , Juan Serra Ruestes , Antonio Ripoll , Juan López y Virgilio .

Como entrenadores fueron, Julián Macario del primer equipo y Antonio, el mecánico, de los juveniles. Esta temporada fue bastante bien, por ejemplo, hubo algunas innovaciones en el club. La típica rifa de la cesta de Navidad la sustituímos por la venta de participaciones de lotería de Navidad. Fue un gran acierto ya que los ingresos fueron mayores y más eficaces.

En el mismo año 76, después de una laboriosa gestión, instalamos propaganda comercial en el campo de fútbol. Natalio, a buen precio, nos proporcionó y colocó las planchas y el Sr. Ripoll las pintó. Fue un gran acierto que nos proporcionó buenos ingresos. Hay que hacer constar, que en aquellos años, las secciones de baloncesto y balonmano estaban integradas en el club, por ese motivo el Sr. Alcalde (Roberto) nos daba una buena subvención económica. Deportivamente en fútbol se quedó en 2° lugar. Teníamos buenos jugadores como por ejemplo: Julián Porras, Emilio Guinea, Téllez, Juan Muñoz, Puertas, etc... Però siempre salía un equipo en el grupo que nos hacía sombra y así terminó la temporada 76-77, económicamente sin problemas.

En el año 1977, es decir en la temporada 77-78, la junta fue la misma, a excepción de Miquel Mora y Carlos Llanas que cesaron voluntariamente. José Tirado Lara entró como vice-presidente y Juan Sáez como jefe de material. Como entrenadores, por el 1er. equipo fue Julián Porras y por el equipo juvenil, Antonio el mecánico.

Tanto en el aspecto económico como el deportivo todo fue bien. Terminamos sin déficit y entre los primeros del grupo en lo deportivo. Ese mismo año instalamos la megafonía en el campo. Y sin más incidencias terminó la temporada.

En el capítulo de incidencias, la que más me emocionó fue el partido homenaje que le hicimos al ex-presidente, Esteban Aznar, el día de la Fiesta Mayor de 1977. En nombre del club y representando a sus buenos amigos, le hice entrega de una placa conmemorativa. En el centro del campo recibió los aplausos y el respeto del público. Fue un bonito acto. También hay que lamentar malos incidentes , como el ocurrido en la Colonia Güell , que terminó en una batalla entre la Ciudad Cooperativa y el Papiol o la de San Andrés de la Barca , en San Juan Despí contra el San Pancracio , donde un guardia de paisano disparó dos tiros al aire para calmar los ánimos.

Hubo mucha rivalidad con La Guardia, San Cosme y La Conquense, però con leves incidencias y termino diciendo que, en julio de 1978 dejé el cargo por propia voluntad.

Soy feliz de haber sido presidente de la entidad. A la U.D.Papiol le deseo suerte y larga existencia."
José Benito Rubio

Benito ens explica com va anar prosperant el club en quan al nombre de socis que es va fer:
"Cuando el Sr. Ahicart inició el mandato, se hizo cargo del club con 173 socios, però aumentaron al anexionarse a la entidad el baloncesto y el balonmano. En esa misma temporada como el club funcionaba bien y había cuatro jugadores de fuera "Santi", "Sama", "Cadirats" y "Luis", todo esto unido a que ellos estaban relacionados con "Financi" se llegó a final de temporada a 500 socios…”

Econòmicament, el 1975 va ser un any positiu si tenim en compte que es van pagar primes gràcies a la nova política de cuota de socis. "Se cobraban 100 pesetas que correspondían a 50 como socios y las otras 50 en derecho de una rifa en relación con los ciegos que se pagaban en función de 1.000 diarias y 5.000 los sábados. El club llevó una campaña muy buena y se subió a segunda regional. El entrenador ese año fue el Julián Porras, que era entrenador y jugador”.

Benito recorda els noms deIs jugadors que van permetre que el Papiol pugés de categoria.

"El equipo estaba formado por Elías , Julián , Cintas , Puertas , Alejandro , Visigas , Santi , Costa , Lama , Porras y Luis . También jugaban Pintado y Antonio Quilez".

Els jugadors cobraven primes tant pels partits guanyats i empatats , com pels partits perduts . Pels partits jugats a casa i guanyats els jugadors cobraven 500 pessetes , 300 per empatar i 200 per perdre . Quan sortien es pagava 700 pessetes per guanyar , 500 els empats i 200 si perdien.

TEMPORADES 1978-82

Durant aquestes temporades es va fer cárrec del club en Gabriel Bordoy , conegut com el Mallorquí acompanyat en la vice-presidència per Manuel Buján (economia) i Dídac Torres (esport) . El més destacable d' aquesta època va ser la celebració dels cinquanta anys de l' entitat . Aquest fet va fer que es lliuresin unes plaques commemoratives als senyors Aureli Font , Alfons Pagès , Joan Parera Marcel.lí Barba , Jaume Presas , Josep M. Bou , Joan Faura , Pere Masdeu , Jaume Canet i Josep Olivé , com a socis fundadors del club.

El pressupost de la temporada 78-79 va ser de 910.414 ptes , i es va saldar amb un superàvit de 13.812 ptes . La massa social era de 360 membres.

La següent temporada 79-80 , la va iniciar la mateixa junta , però no va arribar a finalitzar-la , ja que l' 11 d'octubre del 79 el senyor Bordoy va presentar la dimissió al.legant motius professionals . Això va provocar que en Dídac Torres es fés càrrec de la Unió Esportiva durant un parell de mesos , fins que es van convocar noves eleccions.
A les eleccions fou escollit Julián Porras , que va estar la temporada 79-80 i la 80-81 fins que va deixar el cárrec al senyor José González Saldaña que va estar durant un any de president . Julián Porras recorda com va ser la seva etapa com a jugador i com a soci al principi: "Me acuerdo que , junto a otros compañeros , formábamos un equipo cuando aún no se había vuelto a reorganizar , e íbamos a pie a Pallejá , a Molins de Rei y a Castellbisbal , y jugabámos partidos que organizábamos nosotros mismos . En esta época nos ayudó mucho Antonio Massana padre y el Evaristo . A veces , íbamos a jugar y en muchos sitios tenían que dejarnos las camisetas para que todos vistiéramos igual" .

Com a màxim dirigent del club l' entitat explica l' esforç que es va haver de fer en algunes situacions per aconseguir determinats èxits i fites esportives: " ... en el balonmano se consiguió que el equipo juvenil jugara en primera división enfrentándose al Barcelona , Granollers etc. El primer equipo también subió de categoría y en baloncesto se formó el equip femenino. "

Durant aquesta època 79-80 , segons ell , es va aconseguir que una casa comercial patrocinés tots els equipatges de totes les seccions i el 50 per cent de les de futbol . En quan aquest esport , es van aconseguir éxits esportius com el fet de que 1'equip juvenil pugés a segona divisió . El primer equip va quedar entre els quatre o cinc primers en els sis mesos que portava en el càrrec dins la primera etapa . L'any següent , temporada 80-81 , el primer equip es va quedar a tant sols un punt de pujar a segona regional . El juvenil va quedar classificat dins dels primers llocs i l’ infantil va fer també una bona temporada .

En quan a l' economia i l’ estratègia per ingressar nous diners a la caixa del club , cal dir també , que per primer cop es va organitzar la tómbola pro-esport del Papiol , amb la col.laboració de tots , el que va fer possible cubrir els pressupostos que van pujar entre 1.200.000 y 1.300.000 ptes.

Segons Julián , "también se organizaron las 24 horas del deporte . La temporada que regí el club de forma accidental (79-80) finalizó con un superávit de 126.098 ptes . En la del 80-81 partimos con un presupuesto de 1.323.000 ptas , que se pudieron equilibrar con los partidos de la Fiesta Mayor que permitieron unos ingresos no imaginados . En esta fecha teníamos nada menos que 350 fichas federativas . Esta última temporada la terminamos con un saldo favorable de 15.278 ptas. gracias a la ayuda de Rubén , Olveira , Macario , Diego Companys , Tirado , etc. a los que quisiera agradecer".

La temporada 81-82 el pressupost va ser de 1. 600.000 ptes i el club comptava amb 400 socis que pagaven la quota de 125 pesetas, eliminant-se la rifa de l’ O.N.C.E . Però , Julián Porras no va poder gaudir de l'administració d'aquests diners i del club perquè va decidir deixar el càrrec en mans del senyor José González , que va dirigir el club durant un any , encara que els estatuts aprovats durant la temporada 81-82 establien el període de presidència en dos anys.

Després de diverses assemblees en què ningú es va fer càrrec de l' entitat , van entregar els llibres d'actes a l’Ajuntament . El conseller d'esports va fer les seves gestions fins que es va formar la nova junta directiva que va ser presidida altre cop pel senyor Porras, qui va fer que la secció d'handbol es constituís com entitat independent.
Segons Julián el problema principal que ha tingut sempre la Unió Esportiva Papiol ha estat l'econòmic: "aunque afortunadamente en nuestro pueblo son muchos los amantes del deporte que estan siempre dispuestos a prestar su ayuda."

Carta de l’ ex-president José González Saldaña fent balanç del que va ser la campanya que va dirigir al club i recordant la seva època a El Papiol i la seva etapa com a jugador:

"Me llamo José González Saldaña, pero eso a muchos no les dice nada , pero si digo que soy Pepillo "El Sevillano" , ya suena de otra manera mi nombre , pues bien nací en un pueblecito de Sevilla (Alcolea del Rio) , el día 6 de septiembre de 1946 , es decir cuando empieza a tener vida la UD.Papiol.

Emigré a Cataluña en el año 1958 , tan solo con 12 años y me instalé con mis padres y hermanas en el pueblo de Molins de Rey , donde cursé los estudios de E.G.B. y con 14 años recien cumplidos ingresé en el trabajo en una Fábrica Textil . En el año 1963 (17 años) me trasladé a vivir a ese pueblo maravilloso que es El Papiol. Mis primeros contactos con el futbol y con la UD. Papiol fueron a través de mis buenos amigos Ramon Faura y Andrés Iñiguez (Roldua) entre otros , que como nosotros tres , estaban en edad de juvenil y en aquella época no había equipo en esa categoria en la UD.Papiol y recuerdo con nostalgia que aún poniendo dinero de nuestros maltrechos bolsillos nos inscribimos en un campeonato juvenil que si no recuerdo mal lo organizaba La O.A.R (creo recordar) y fuimos organizando el equipo hasta que llegó el momento del inicio del campeonato y el entrenador que teníamos era Andrés Romero (Tio de Pepe Romero).

Salimos al campo 11 muchachos con mucha ilusión y al mismo tiempo con mucho miedo al fracaso , el primer partido se disputaba fuera de nuestro campo , creo recordar que en una barriada de Barcelona y saltamos al terreno de juego los siguientes jugadores:

Romero , Estruch , José Pérez , Casajuana , Ponce y Faura , Iñiguez , Mateo, Pepilío , Ignacio y Fortuny . ¡Casi nada! Ganamos el partido por 3 goles a 0 y tuve el honor con ayuda de mis compañeros de meter los tres goles del partido ante la algarabía de todos los presentes y posteriormente de todos los aficionados del pueblo.

Bien creo que perdimos muy pocos puntos y conseguimos hacernos con el campeonato donde tuve el privilegio de marcar 40 goles , y a continuación jugamos la Copa donde llegamos a la final y la disputamos en el campo del Molins de Rey , frente a un gran equipo como era el San Luis Gonzaga . Terminamos la 1ª parte perdiendo 2 a 0 y en la segunda le metimos tres , marqué yo , Ramon Faura y Fortuny , adjudicándonos el Campeonato ante la sorpresa y la alegría de todos los asistentes y el pueblo en general.

Ya en la temporada 64-65 , ingresé en el primer equipo y se me hizo muy difícil entrar en el equipo porque a parte de que había muy buenos jugadores aquello era un círculo vicioso donde siempre o casi siempre jugaban los mismos . El entrenador era el Sr. Aznar y parece ser que yo no entraba mucho en sus planes y me tiré un año casi en blanco y jugué muy pocos partidos , y después ya me gustaba mucho la "Jarana" y la "Juerga" y no echaba mucha cuenta del futbol, però que conste que hubo momentos en que me llegaron a aburrir y lo dejé un tiempo porque me mosqueé con el entrenador , después ya me fuí a la mili ,puse muchos kilos de más y cuando vine ya no tenía yo ganas de prepararme para jugar y con 24 años recien cumplidos me casé y dejé la práctica del futbol.

Después no recuerdo bien en que años , estuve dentro de una Junta Directiva como vocal , también fui entrenador de los Juveniles y del 1er. equipo dos veces , una de ellas tuve que dimitir en la octava o novena jornada con el equipo líder por discrepancias con sector de asistentes a los partidos que no me perdonaban que alineara a un determinado jugador de Molins de Rey.

Mi última etapa como colaborador de la UD.Papiol , se remonta al año 1983 temporada 83-84 , termina el mandato de presidente Julián Porras el 30 de junio y nadie quiere hacerse cargo del club y como ha ocurrido otras veces con peligro de desaparecer , yo en aquellas fechas había dejado la presidencia de la Peña C.R. El Lebrijano y quería descansar unos meses pero mi amor por el club era , es y será tan grande que no podía permitir que eso ocurriera . Así que faltando mes y medio para el inicio de la liga y no habiéndose presentado nadie a la presidencia , se me ocurre comentarlo con mi cuñado José Alujas y entre los dos empezamos a reclutar gente de nuestro agrado para presentamos como candidatos a la Junta Directiva encabezada por mi persona.

Cual no sería mi asombro que faltando 3 semanas , sale otra candidatura encabezada por Manuel Bujan , yo cuando me enteré quise echar marcha atrás y darle carta blanca a ellos , porque yo veía que había un ambiente muy enrarecido , por una serie de acontecimientos que habían ocurrido en el pueblo y que nada tenían que ver con el deporte però que a la larga eso repercute en las personas y por lo tanto yo no quería pelea con nadie . Pero esta candidatura empezó a herir mi amor propio cuando me enteré que andaban diciendo que yo había sido buscado para presidente por el entonces buen alcalde Pepe Romero , aparte del compromiso adquirido con mi grupo y con mucha gente del pueblo vinculada al deporte , no tenía fuerza moral para retroceder y tuvimos que acudir a las urnas , saliendo ganadora nuestra candidatura por unos cuantos votos de diferencia . En aquellos momentos (y ahora también) me sentí orgulloso de ser el primer presidente de la UD. Papiol , que salía de unas votaciones democráticas.

Bueno , terminan las votaciones , y lo que ocurre en estos casos ¡Enhorabuena! palmaditas en la espalda . Ya te echaremos una mano , però a los pocos días si te he visto no me acuerdo . La directiva quedó formada por el presidente: José González , vicepresidente Antonio Roldan , tesorero José Alujas , secretario Pedro Ortega , vocales Ricardo Valdivia y Diego Ortega y si me olvido de alguién espero que me perdone.

La temporada en cuanto a lo deportivo pasó sin pena ni gloria quedando clasificado el equipo en mitad de la tabla y en lo económico no hubo ni pérdidas ni ganancias .

En definitiva , estuve de presidente de la U.D.Papiol un año en el que pasé momentos malos , però en el cómputo de mi andadura en la UD.Papiol , estoy muy satisfecho y orgulloso de haber estado vinculado a este club .
Aunque yo soy más andaluz que un olivo llevo a Papiol y a la UD.Papiol en mi corazón, por lo tanto me despido con un ¡ VlVA PAPIOL y LA UD.! hasta siempre."

TEMPORADES 1984-89

Els inicis del Sr. Antonio Macario Castellón com a president es deu com a la majoria dels casos a la mateixa raó de molts anys , segons ens diu en aquesta entrevista: "Un día nos juntamos todos en casa de Pepe Romero para decidir el futuro de la UE. El Papiol , ya que pasaba lo que pasa siempre , no había ninguna candidatura para la presidencia y el futbol d'El Papiol cada vez tenía menos futuro.Así que , con ánimos e ilusión para realzar nuestro club y el club de todo el pueblo , decidimos seguir en la junta , y medio en broma medio en serio no nombramos concretamente a nadie como presidente , simplemente decidimos seguir sin decir quien iba a tener un cargo u otro , però al final , de todos mis compañeros entre los que estaban Alfonso Romero , Pepe Romero , Pedrín Ortega , "El Mallorquí" , y Mingo Mateo , yo salí escogido como presidente".

Una de les coses que millor recorda en Macario és el que va representar per ell com a persona l'aspecte humà i amistós entre la seva junta i els seu jugadors . Segons ell , "la junta directiva se basaba en el compañerismo total , porque éramos más un grupo de amigos que una junta directiva , y por ese motivo duramos tanto tiempo , todos los temas se discutían entre todos , y se acordaban entre todos. "

En quant als jugadors el Sr. Macario ens digué: "En esas temporadas tuvimos uno de los mejores equipos de la UD. El Papiol , ya que no sólo teníamos fichados a jugadores de Papiol , sinó que también fichamos a jugadores de Rubí y Terrassa , hecho que nos llevó a tener más gastos de los previstos , pero el esfuerzo merecía la pena . Entre los jugadores, recuerdo a Luís Orán (portero) , Jaume Olivé , Miquel Olivé , Miguel , Joan Pagés , Albert Vila , Luis Mariano Fernandez , Pere Olivé "Tendeta" , Pepe Granados "Grego" , Victor Perez , Robert Casajuana , Enric Ferran "Quique" , Xavier Romero , Juan A. Gómez y Juan Granados "Juanito" , uno de los mejores jugadores que han pasado por el equipo bajo mi mandato , ya que en una sola temporada llegó a marcar 49 goles. "

En Macario també comenta que hi havia més jugadors al primer equip , però que demana perdó si ha deixat d'anomenar-ne algun d'ells . Assenyala també , que a més de què eren bons jugadors , també tenien uns bons entrenadors , als quals aprofita per agrair la seva col.laboració , concretament al Sr. Juan Muñoz , el Sr. Tomás Valenzuela "Danone" i al Sr. Juan de Rubí.

Macario recorda moltes coses durant el temps que va exercir de president. "Hubo de todo en estos 4 años , sobre todo problemas económicos , però intentamos solventarlos con muchas iniciativas . Recuerdo que durante 2 ó 3 años consecutivos preparamos una tómbola en mi garage , para la Fiesta Mayor. Montamos un bar y un año más tarde hasta llegamos a montar máquinas recreativas para poder recaudar fondos . Además , fuimos los primeros en montar el Bingo de Fiesta Mayor y desde entonces no ha dejado de hacerse año tras año."

En Macario ens comenta les reunions que es realitzaven cada divendres al bar Muñoz per a decidir les qüestions bàsiques de cada temporada:
"Hacíamos la reunión en el bar Muñoz , que era en aquellos momentos la sede social del club . Y para terminar la velada hacíamos el vermut y la correspondiente partida. "

A moltes reunions es decidien coses molt importants , sobretot els partits de Festa Major i el corresponent sopar de col.laboració anual , i com no , els viatges de fi de temporada amb la directiva , els entrenadors i els jugadors de tota la U.E. El Papiol , amb els que arribaren a anar a la Costa Brava , Quel (Logroño) , a la Nucia , Eivisa i Totana (Murcia). Finalment en Macario com a comiat digué: "Gracias a todos por mis
años de presidente y como miembro de la junta directiva durante muchos años más.”

ANÈCDOTA

Quan l'equip havia de jugar amb el San Cosme , un barrí del Prat de Llobregat:
"No es que los jugadores de este equipo quisieran ser más que nuestros jugadores , sinó que era el mismo público del equipo de San Cosme que amenazaba a nuestros jugadores, a nuestros aficionados y hasta al árbitro.Este tipo de público llegaba a organizar verdaderas peleas con un solo fin , con lo cual no podemos considerarlo público ni aficionado , porque siempre querían ganar bajo cualquier concepto. "

TEMPORADES 1989-1991

El Sr. José Romero Cánovas fou president perquè cada dos anys hi havia canvi , i entre tots els companys escollien un candidat , i un cop més , ens diu en Romero , "els meus companys em van tornar a escollir."

Pel Romero , la seva presidència aquests 2 anys va significar una continuitat , ja que en anys anteriors ja havia estat president. La junta de la seva presidència estava formada pel Sr. Alfonso Romero , Pedrín Ortega , Gabriel Bordoy , Antonio Macario , Carlos Llanas , Francisco Pina , Antonio Muñoz , Diego Ortega i tal com ens diu en Jose Romero , "si m'oblido d'aguna persona, que em perdoni."

L'entrenador de la seva presidència fou en Miquel de Rubí "Eo". L'equip estava compost per 5 jugadors de Rubí per la manca de jugadors del poble . Una de les coses que més recorda en Romero , és que varen fer un canvi de grup per poder jugar amb altres equips d'altres comarques a Catalunya , a fi de poder sortir en família i fer una mica més de germanor . En aquests grups l'equip de la U.E.El Papiol va quedar Tercer en la c1assificació general. Segons el Sr. Romero "la meva etapa va ser una de les més tranquil·les , gràcies a què vaig tenir bons companys de junta i molt bons jugadors."
Durant els seus anys de president van fer el viatge a la Nucia , un altre a Amedo (La Rioja) on vam empatar contra l'equip de Quel al camp de L' Autol ja que el de l'equip de Quel estava en obres.

Ens segueix explicant que en la part econòmica no va anar gens malament , partint d'un pressupost de 1.600.000 ptes i acabant amb un superàvit de 16.000 ptes.

El motiu pel qual va deixar la presidència en José Romero , ens comenta ''perquè creiem que necessitàvem gent jove , i vam proposar que fos el Sr. Luis Mariano Fernández".

Finalment, vol agrair tot l'esforc , de totes les persones que van formar la seva junta i l'esforç dels seus jugadors , entrenadors i aficionats en general.

"Moltes gràcies a tots i visca la UE. El Papiol!"

TEMPORADES 1991-95

Segons el Sr. Luis Mariano Fernandez , l'inici de la seva presidència es deu al fet de ser jugador: "El año anterior dejé de ser jugador , que fue muy agradable , pero también quería conocer el club desde la otra parte , no desde la parte de jugar con la que disfruté mucho , sinó desde la parte de trabajar , de no disfrutar jugando sinó de disfrutar trabajando para dirigir con otras personas todo un equipo."

A més a més , en Mariano ens va donar una altra raó "Entre otras cosas , cuando salió Pepe Romero , que fué hasta entonces el presidente , no había muchas ofertas de mano como para presentarse a presidente. "

Ell recorda amb molta estima el que va representar per a ell el fet de ser president de la UE. El Papiol: "Representó un reconocimiento por parte de toda la gente , porque socialmente la gente reconoce el esfuerzo de la persona y personas que dirigen toda la entidad. Además , representó una gran satisfacción personal , porque aunque te comporte problemas y mucho trabajo , es un hecho que te gusta , porque ser presidente significa la responsabilidad y la dedicación hacia unos equipos que quieres y que para mi significan una etapa más en la vida que te enseña y te entusiasma y que te hace hacer las cosas desde el corazón , porque sale de tu propia persona. "

Ell reconeix que per aixó s’ha de portat tot "con mucha fuerza y vitalidad. Luego crees , tras 4 años de mandato , que aunque no sea lo mismo debes dejar el cargo a otra persona. "

El que recorda el Mariano de forma més agradable es "la peña humana que hemos tenido todos los años. Lo bien que lo hemos pasado en los viajes , el sabor a família genuino de las personas , unos días en los que el compañerismo , la amistad y el sosiego son como una recompensa a todo el trabajo de cada temporada."
La junta directiva que presidia el Mariano estava formada pels Vicepresidents , Emilio Guinea , Juan Carlos Morales i Josep Alujas , tresorer Miquel Olivé , com a vocals , Isidoro Fernández , Francisco Javier García , Jordi Tomás , Pere Olivé "Tendeta", Tomás Valenzuela i José Luis Mustieles , que més tard va ser secretari i consecutivament president. Ell vol assenyalar que si s'ha oblidat d'algú prega que el perdonin.

En quan als entrenadors del primer equip van ser consecutivament , Juan Muñoz y Miguel Gonzalez i de l'equip dels juvenils , Antonio Quiles , Juanito Granados Morales i Pere Olivé respectivament.

Per en Mariano , les classificacions en els seus anys al càrrec del club van ser esplèndides: "En cuanto al primer equipo la primera temporada casi no tenía jugadores y Juan Muñoz , con mucho mérito pudo recopilar a jugadores del pueblo y a personas de fuera que se integraron perfectamente. En la segunda temporada , fichamos a 3 o 4 jugadores de Rubí y pudimos formar un gran equipo, quedamos segundos en la liga y estuvimos a punto de subir a segunda . La tercera temporada quedamos terceros , la política de la UE. El Papiol cambió y decidimos fichar únicamente a jugadores de Papiol , y para finalizar con el primer equipo , la cuarta temporada quedamos quintos. "

Segons ell , una de les coses que li ha donat més alegria va ser el desenvolupament esportiu dels cadets i els juvenils durant els seus anys de presidència. La primera temporada de cadets provenia de 1'esport base i gràcies a la bona feina realitzada pel seu entrenador Antonio Quiles , van quedar campions de la lliga de Cadets i Campions de la Copa del Baix Llobregat. La segona temporada els cadets van pujar a Juvenils i van quedar Campions de Lliga estant fms i tot a Segona Divisió de juvenils. La tercera temporada van quedar quarts en la classificació general perquè segons en Mariano va ser una competició bastant més forta. Per acabar , la quarta temporada dels juvenils no va ser la millor , ja que la majoría de jugadors van passar al primer equip , però el que si és cert és que van esforçar-se el màxim possible . Per Mariano li és difícil destacar un jugador en concret , ja que per a ell tots són iguals.

Mariano vol nombrar a tots els jugadors que van servir a l'entitat en aquella època: "Pepe Granados , Robert Casajuana , Enric Ferran , Victor Pérez , Juan A. Gómez , Xavier Romero , Jordi Piñol , Ramón , Juan González , Victor García , Ivan Mustieles , Josep Casadesús , Mourat , Raixich , Joan Garriga , Rubén Cabello , León , Jordi Criado , SergioMena , Sergi Alujas , Oscar Alujas , Miquel Olivé , Jaume Olivé , Albert Vila , Francesc Vila , Francisco Bonilla, Roger Badia, Jorge Campos, Viñeglas , Josep Font , Hector Rodríguez , Carlos Rodríguez , Marc Muñoz , Oscar Romero , Albert Macia , Enric Macia , Miquel Casajuana , Jaime Gil , Juanito "Colomé", Javi Visigues, Placido Visigues , Sergio Jordan , Miguel Angel López "Pulgui" , Moral, Alfonso Valenzuela , Gustavo , Rubén González , etc. ... "

Mariano recorda amb entusiasme els partits de Festa Major , en els quals s'havia intentat portar equips de renom com L'Hospitalet i l'Espanyol de Segona Divisió B , ja que tant al públic , als socis , com als jugadors els feia molta il.lusió jugar amb equips de certa entitat.

També recorda els estius a la piscina després del partit de Festa Major. "Algun baño en la piscina por parte del presidente y del entrenador , o alguna ducha en los vestuarios de la piscina a todos los miembros de la junta".

Segons el Sr. Mariano sempre recordarà dos fets inoblidables en la seva presidència. El primer va ser quan els Cadets van quedar Campions del Baix Llobregat , l' Ajuntament es va portar formidablement amb ells , ja que van oferir la copa a l' Ajuntament i aquest els va correspondre amb una festa-recepció i els va donar una placa commemorativa a cadascun dels jugadors. Segons en Mariano "Fue un acto muy emotivo porque en mi etapa , el Ayuntamiento siempre nos ha dado el soporte que hemos necesitado , siempre se ha portado muy bien con nosotros. "

El segon fet va ser la visita del President de la Generalitat de Catahmya , Sr. Jordi Pujol a la inauguració del Poliesportiu d’ El Papiol , a la qual va estar convidat a 1 'igual que al dinar celebrat per aquest honor al Castell d' El Papiol amb l'alcaldia i totes les institucions del poble.

"Con estos hechos, el cargo te da la sensación de que el ser presidente tiene su reconocimiento social y te das cuenta de que puede aportarte cosas muy buenas."

En quant a fets insòlits , en recorda molts , sobretot els que han passat en tots els viatges realitzats els anys que ell ha estat president.En un dels viatges no van poder dormir ja que una nit els jugadors van desmontar tota l'habitació del president i del vicepresident.

En Mariano Fernández no volia acabar l'entrevista sense agrair tota la col.1aboració que ha tingut per part de tots.

"Quiero, agradecer al Excelentísimo Ayuntamiento d'El Papiol , durante las 4 temporadas en las que he tenido el orgullo de ser el presidente de la UE. El Papiol , y en concreto , agradecerle al Sr. Alcalde , Robert Casajuana y al Conseller d'Esports Francisco Bonilla , la colaboración inestimable que han tenido para mí y para la U.E. El Papiol , y además comentar que siempre han estado presentes en todos los actos que hemos celebrado y que han colaborado económica y socialmente al máximo. A todos ellos , gracias , en mi nombre y en nombre de la UE. El Papiol".

El Sr. Mariano també voldria "Agradecer a los ya mencionados el esfuerzo, el compañerismo, la dedicación y la amistad que han tenido conmigo y la UE. El Papiol"

ANÈCDOTES

Un dels fets divertits que no oblidarem mai va ser el viatge a Logroño:

"Fuimos a un pentadero a ver las vaquillas y los toros, y de golpe nos vemos todos corriendo delante de los toros. Y entre todos al jugador Josep Casadesús aterrizar delante de uno de ellos. En esos momentos nos dimos cuenta que cambiamos el deporte, nos pasamos del futbol a la tauromaquia."

TEMPORADA 1995-96

Carta del ex-president José Luis Mustieles fent balanç , del que va ser l'any que va ser el màxim dirigent de la Unió Esportiva Papiol. La fem pública literalment per voluntat seva.

"Resido en El Papiol desde el año 1991 y cuando empezó la temporada 91/92 me ofrecí para colaborar con la junta directiva de la UE.Papiol , desde entonces hasta la fecha he realizado toda clase de funciones dentro de esta entidad , unas mejor que otras , però todo lo he hecho con entusiasmo.

En la temporada 1995/1996 fuí presidente de la entidad y el haber trabajado para la misma , me ha reportado grandes satisfacciones sobre todo , el haber compartido con los otros componentes de la junta , grandes momentos y sobre todo con nuestros jóvenes futbolistas , ya que ellos han sido el estímulo necesario y la razón para que les dedicase gran parte de mi tiempo libre , en beneficio de ellos y de la entidad.

También es verdad , que el haber vivido dentro del mundillo del fútbol , me ha dado la oportunidad de conocer a una gran cantidad de personas estupendas , las cuales me han contado gran cantidad de anécdotas sobre la historia del fútbol de éste , nuestro pueblo , y que han servido para enriquecer mis conocimientos sobre este deporte , sus gentes y todo lo que les rodea. En todos estos años dentro de la entidad , me ha tocado vivir experiencias , para mi desconocidas y a la vez interesantes. Como hecho más feliz , fue cuando el quipo de la categoría de cadetes se proclamó campeón de Liga y Copa del Baix Llobregat , este fue un momento que me llenó de alegría , no por el hecho en si de ganar , sino por la inconmensurable alegría con que se celebró por parte de jugadores y socios , ya que todos juntos eran una piña , esta alegría me tocó vivirla un par de temporadas más. Como anécdota más negativa , la de la temporada 1995/96 , donde tuvimos que acudir a los juzgados con jugadores de la entidad , por haber sufrido agresiones y una segunda vez para defendemos de acusaciones , de las que no éramos protagonistas. De todos modos, esto son hechos aislados , que por desgracia ocurren en el mundo del fútbol.

Por todos los momentos buenos y otros no tanto , tengo que decir en voz alta , que todos estos años fueron espléndidos , por lo que quisiera aprovechar estas líneas para agradecer a todos los jugadores su entrega y sacrificio y a los Sres. Socios su magnífica acogida , lo cual , nunca olvidaré."

TEMPORADA 1996-97

El per què de la tornada del Sr. José Romero Cánovas a la presidència de la U.E. El Papiol és a causa de què "després de 6 convocatòries sense sortir cap candidatura a president i perquè no es perdés l'entitat van proposar iniciar una gestora composada per 6 membres que van alçar la mà, formada per: Angel Pérez, Josep Romero, Antonio Macario , Diego Companys , Diego Ortega i Mariano Fernández".

Segons ell, "la nostra sorpresa va estar que molts companys més s'han ofert a ajudar-nos , entre ells he d’ agrair la postura del Sr. Juan Muñoz i Antonio Quiles per oferir-se com a entrenadors del primer equip , ja que era un dels problemes bàsics de la gestora abans esmentada. "

En Romero continua dient que "sóc escollit president gràcies als meus companys: Angel Pérez , Antonio Macario , Diego Companys , Diego Ortega , Mariano Fernández , Antonio Quiles , Juan Muñoz , Gabriel Bordoy , Alfonso Romero , Torcuato , Mena , Antonio Díaz Lara , Carlos Llanas , Francisco Pina i Andrés Iñiguez. "

A partir d'aquí també diu que "Aquesta temporada no hi haurà equip juvenil , però que esperem que la pròxima temporada existeixi.És per aquest motiu que proposem fer un equip de futbol-sala per tots aquells jugadors que estan il.lusionats en jugar a futbol “

PRIMERA TROBADA DE FUTBOL DE PAPIOL

El motiu de fer aquesta la Trobada de futbol de Papiol, no és altre que el de mantenir viu l'esperit esportiu i futbolístic del nostre poble que en alguns moments ha perdut quelcom d’ intensitat. Per tant,
s’ ha cregut oportú fer renéixer altre cop la col.laboració, l' afició i l' entusiasme que ha tingut la gent de Papiol per tirar endavant la U.E.El Papiol fent una gran festa plena d'actes conmemoratius recordant el passat i donant una forta benvinguda al futur ple d' esperança i joia en el terreny esportiu del nostre club. Un club format per tots i per a tots.
Esperem que aquesta 1ª Trobada es continuï fent i que tothom posi el seu gra de sorra perquè sigui un èxit absolut i es pugui repetir any rere any.

ACLARIMENTS

Algunes entrevistes i cites dels primers presidents fins el 1983 són extretes de la revista de Papiol "Les escletxes" que les va publicar aquest mateix any .

Les cartes , els documents , les fotografies i l'altre material prové dels propis presidents que ens han adreçat el seu balanç , deIs col.laboradors que ens han fet arribar les fotos i d' entrevistes realitzades per la Marta Serra Bonilla , col.laboradora i coordinadora d'aquesta memòria junt amb el Sr. Josep Maria Romero i el Carles Garcia Mañé .

Aquesta memòria ha estat feta en un temps molt curt y per tant és possible que hi hagi algunes errades. Preguem als nostres lectors comprensió esperant que la propera edició sigui encara més complerta i exacta.